Xavier Trenco – El cantó de Moliner

El debat sobre els Pressupostos Generals de l’Estat està posant en evidència Javier Moliner, qui es considera el màxim representant de la província, per damunt de la Generalitat valenciana. I, a més, és el president del PP en aquestes terres, un càrrec que coincideix amb la de la Diputació.

Sembla que Moliner haja ressuscitat el cantó de Castelló, eixe intent de González Chermá de dissoldre la Diputació per establir una junta revolucionària. Clar que allò va ser en 1873, en temps de la Primera República, i no estan els temps com per a fer comparacions amb res que tinga a veure amb la monarquia. Però crec que –de moment– sí que podem fer-les amb federalistes. Perquè eixe pareix ser el paper que vol jugar Moliner: es presenta com el defensor dels interessos de Castelló davant la Generalitat i l’Estat, i ara ho ha de demostrar. Amb la Generalitat el treball és fàcil perquè no comparteixen color polític, però davant el govern de Rajoy… Això és una altra cosa.

Fa un mes, Moliner va dir «no» a la proposta de Compromís de recolzar la declaració que tots els partits havien fet a les Corts Valencianes per demanar unes inversions justes d’acord al pes poblacional del País Valencià i de les comarques de Castelló. Encara no sabem per què es va deslligar d’allò que defensaven els diputats del PP a València. Ara, és ell i el seu vicepresident els que han elogiat les inversions de l’Estat en Castelló, al temps que la senyora Bonig signava per segona vegada un acord amb tots els grups a les Corts per reclamar unes inversions justes.

El clamor popular de la societat valenciana front a aquests pressupostos injustos mai s’havia produït. Els números són clars: 135 euros ens pertoquen a cada castellonenc, mentre que la mitjana estatal és de 184. El president del cantó de Castelló ha de manifestar de quina banda està: si en la defensa dels interessos de Castelló o en la defensa dels interessos del PP nacional.

*Xavier Trenco és portaveu del grup de Compromís a la Diputació de Castelló. Article publicat dilluns 10 d’abril al diari “Mediterráneo”.

Arxivat en: Premsa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *