Els pobles menuts de l’interior demanen, des de fa anys, un servei de transport amb el qual el veïnat que resideix tot l’any puga accedir a tot tipus de serveis bàsics: anar al metge, a una oficina bancària o realitzar un tràmit administratiu. Aquesta proposta la vam plantejar, des de Compromís, poc mesos després de constituir-se l’actual corporació provincial. L’equip de govern del PP la va rebutjar amb l’argument que s’atorgaven subvencions a associacions per a transports especials, una resposta que no tenia cap relació amb la nostra iniciativa.
Fa 8 mesos que la Diputació va aprovar una partida per al transport rural, dotada amb 650.000 euros, de la qual mai més s’ha tornat a parlar. En ple mes d’agost ens assabentem, a través dels mitjans, que el govern del PP planteja «un transport a demanda amb finalitat mèdica» per a pobles de menys de 5.000 habitants. Aquest servei subvencionaria l’assistència concertada a visites mèdiques, públiques o privades, entre les quals s’inclouen optometria, revisions auditives i odontologia.
El procediment per gestionar la subvenció és del segle XIX. El usuari haurà de fer una sol·licitud al seu Ajuntament per a una subvenció econòmica de transport discrecional en taxi –és així com s’anomena realment el projecte–. A més, ha d’aportar un document de la cita prèvia i justificar que no té vehicle per a desplaçar-s’hi o carnet de conduir. El beneficiari pagarà el taxista i després haurà de tramitar la subvenció a l’administració local.
Des de Compromís pensem que s’ha d’organitzar el servei de transport a demanda per a zones en què realment faça falta. Considerem que no és necessari per a tots els municipis de menys de 5. 000 habitants.
Caldria establir un horari bàsic d’acord amb les necessitats dels usuaris -extraccions de sang, a primer hora, o anar al mercat o al banc més tard. Els usuaris farien les reserves a través d’una plataforma única, que recolliria les peticions -ja siga a través de mitjans informàtics o per telèfon. No es tracta només d’anar al metge, són moltes més les necessitats.
Els pobles no tenen recursos per tramitar tota eixa paperassa de la subvenció. Si volem que la gent de totes les edats puga viure als pobles, han de poder moure’s en llibertat. Si no, continuaran despoblant-se.
Xavier Trenco és el portaveu del grup de Compromís a la Diputació de Castelló
Article publicat dilluns 3 de setembre al diari “Mediterráneo”