L’infrafinançament llasta l’autogovern i influeix en la qualitat de vida dels valencians. Però no sols això sinó que també minva les oportunitats de refer l’itinerari laboral de les persones que es queden sense treball. Així ho asseguren les dades de què disposa el Servei Valencià d’Ocupació i Formació (Servef, en les seues sigles en castellà) referides als fons destinats per l’Estat a cada autonomia per a formar a les persones desocupades; unes xifres segons les quals cada desocupat valencià rep 87 euros menys que la mitjana espanyola d’aturats.

Segons les dades de la liquidació de finals d’octubre, el País Valencià va rebre 489,7 euros front als 576,9 euros de la mitjana espanyola, una diferència que representa el 15% menys de fons. Aquesta distància s’incrementa considerablement si es compara amb altres territoris com Balears, que rep 799,2 euros per aturat; Galícia, amb 751 euros per desocupat; Aragó, 738,3 euros, o Catalunya, amb 727,2 euros. El País Valencià sols està per davant de territoris com Andalusia, amb 438,9 euros, i Castella-la Manxa, amb 467,8 euros. Així doncs, la majoria d’autonomies reben molts més diners que el País Valencià per a la formació i la inserció laboral dels desocupats, sent en molts casos la diferència de més de 200 euros.

Aquesta diferència llasta l’acció del Servef. Un mal comú a totes les àrees del Consell. Per al secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, el fet que el Servef reba 87 euros menys per aturat “certifica que el problema de l’infrafinançament no va només de grans xifres” sinó que “afecta directament la vida diària i les oportunitats de treball i de formació de les valencianes i valencians”.

A la manca de recursos per a redreçar els itineraris laborals de les persones desocupades i formar-les perquè puguen tornar al mercat laboral, Nomdedéu suma el fet que la política d’ocupació que puga fer la Generalitat Valenciana es troba “restringida per les directrius del Ministeri”. Amb tot, el secretari autonòmic destaca que des del Servef s’està fent un “esforç molt important per a avançar cap a un nou model de servei públic que possibilita traure endavant iniciatives com els programes Avalem Joves o Avalem Experiència”.

L’assignació de fons estatals per a la formació dels desocupats es calcula, segons expliquen des del Servef, d’acord amb una metodologia que té en compte dues variables. Una primera, que és variable, que es calcula atenent als resultats obtinguts per la comunitat autònoma en l’avaluació dels objectius (indicadors) del Pla Anual de Política d’Ocupació (PAPE) de l’any anterior, i una segona, que és fixa, que calcula l’assignació d’acord amb el percentatge assignat en la distribució total dels fons entre comunitats de l’any anterior.

Discriminació crònica

Així, els criteris de distribució per a l’any 2017 van establir que la proporció fixada per al repartiment va ser la següent: 50% variable en funció dels indicadors corresponents al PAPE del 2016 i 50% fix segons el percentatge assignat en la distribució total de fons de l’any 2016. Amb aquestes dades, des del Servef es denuncia que tot i els bons resultats del pla anual de política d’ocupació, que va ser un 2,89% superior a la mitjana espanyola, la metodologia emprada discrimina els valencians, ja que els assigna menys fons que altres territoris amb pitjors resultats en els objectius d’ocupació de l’any anterior.

En matèria d’ocupació també es pot parlar d’alguna mena de deute històric. Així, segons l’estudi realitzat pel departament que dirigeix Enric Nomdedéu, la diferència de fons que rep un aturat valencià respecte la mitjana de desocupats espanyols no només no ha disminuït sinó que en els darrers anys ha augmentat. El 2016 la dotació per aturat va ser de 75,46 euros inferior a la mitjana, i el 2015, de 68,63 euros.

Per a acabar amb aquesta discriminació “crònica”, des del Servef es reclama al ministeri d’Ocupació “establir una nova metodologia de repartiment de fons que tinga en compte la incidència de l’atur i les condicions socials i econòmiques pròpies de cada comunitat autònoma i que avalue la consecució d’objectius d’inserció laboral de forma clara i prèviament consensuada amb les comunitats”.