És bonic premiar entitats i persones que destaquen per qualsevol motiu honorable, que és el que ha fet la Diputació com a celebració del Dia de la Província. Però també ho seria que eixe esperit de lloar les grans coses que fa la gent de la nostra terra aprofitara per a alguna cosa: per exemple, per fer palés un vertader recolzament de la institució. Però no a qualsevol.

El Dia de la Província, és a dir, del territori, és el dia de la gent que hi viu. Els autèntics protagonistes són els que resisteixen als pobles de l’interior però les veus dels quals no s’escolten a la Diputació. Compromís ha fet moltes propostes en aquest sentit: des de un transport mancomunat per a l’interior, passant per aprofitar les sinergies del turisme de costa, o un model d’explotació per a la granja d’Ares que no siga la seua privatització. Cap d’elles ha sigut atesa.

Però la realitat és obstinada. Per exemple, no sé com haurien pogut baixar a Castelló els veïns dels pobles que han participat en el Pregó si no hi haguera transport públic. I un suggeriment: estaria bé que eixa festa fóra també una jornada reivindicativa en la qual els 135 pobles expressaren les seues necessitats sense tenir en compte el seu color polític. Si es fera un ple on cadascun dels municipis pogueren tindre la paraula durant 5 minuts, invertiríem 10 hores: poc més de les 6 que duren ara plens on es parla de coses que res tenen a veure amb els municipis de Castelló.

Article publicat per Xavier Trenco, portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló, publicat al diari “Mediterráneo”.